castanyada al cim de les àligues
Avui, dia 28-10-2005, els alumnes de 2n hem anat a celebrar la castanyada al cim de les àligues, un centre d’aus rapinyaires no molt llunyà d’aquí.
Ens hem aixecat d’hora per no perdre temps i a les 9 del matí ja estàvem en camí. Allà hem arribat als volts de les 10 del matí i hem esmorzat, ja separats per grups-classe. Després de carregar energies hem començat a fer ja la visita guiada per les gàbies i hem aprés que volia dir que les aus eren rapinyaires, quins tipus d’aquestes aus hi ha (caçadores i carronyeres), com es diferencien i de quin país provenien.
Ja que estàvem veient les aus també hem fet un petit repàs al bosc mediterrani, que era on ens trobàvem, per veure si ens enrecordàvem i si sabíem de que estan formats els nostres boscos.
Quan hem acabat la visita guiada, a les 12 del mig dia, hem vist un espectacle de les mateixes aus que havíem vist abans, demostrant-nos les seves habilitats en el vol i altres característiques. En aquest espectacle hem pogut veure l’au més ràpida del mon en caiguda, una àliga de cap blanc i molts més ocells. Les aus passaven a la vora del públic, quasi tocant-nos el cap i després els seus cuidadors ens la ensenyaven ja quieta.
Una vegada hem acabat de veure l’espectacle, hem dinat i cap a casa que falta gent.
Ens hem aixecat d’hora per no perdre temps i a les 9 del matí ja estàvem en camí. Allà hem arribat als volts de les 10 del matí i hem esmorzat, ja separats per grups-classe. Després de carregar energies hem començat a fer ja la visita guiada per les gàbies i hem aprés que volia dir que les aus eren rapinyaires, quins tipus d’aquestes aus hi ha (caçadores i carronyeres), com es diferencien i de quin país provenien.
Ja que estàvem veient les aus també hem fet un petit repàs al bosc mediterrani, que era on ens trobàvem, per veure si ens enrecordàvem i si sabíem de que estan formats els nostres boscos.
Quan hem acabat la visita guiada, a les 12 del mig dia, hem vist un espectacle de les mateixes aus que havíem vist abans, demostrant-nos les seves habilitats en el vol i altres característiques. En aquest espectacle hem pogut veure l’au més ràpida del mon en caiguda, una àliga de cap blanc i molts més ocells. Les aus passaven a la vora del públic, quasi tocant-nos el cap i després els seus cuidadors ens la ensenyaven ja quieta.
Una vegada hem acabat de veure l’espectacle, hem dinat i cap a casa que falta gent.
28/10/2005 21:17
.